Sabem que parlar amb els infants sobre els objectes i esdeveniments que generen el seu interès és especialment rellevant per al desenvolupament del llenguatge. És important que esperis els moments en què l’infant expressa una preferència per a potenciar-la, i que comentis amb gestos o paraules allò que li interessa en aquell moment. Aquesta forma d’interactuar reforça les motivacions de l’infant, l’ajuda a associar la paraula que dius a allò que li interessa i afavoreix el desenvolupament del llenguatge. Amb aquest comportament reforçador de l’interès de l’infant, també anomenat “comunicació contingent”, estaràs afavorint la comunicació afectiva i el seu aprenentatge lingüístic posterior.
El nadó s’interessa per les cares dels seus cuidadors i gaudeix del contacte visual. Durant l’activitat d’observar cara a cara, ell sol iniciar respostes emotives, amb sons com ara “aaaa” o “ga-ga-ga”, afegint-hi expressions facials i gestuals. Pots fer aquesta activitat d’observació cara a cara, agradable i relaxant, mentre tens el nadó als braços o mentre jugueu a terra. Durant aquests moments pots observar cap a on mira, el que li interessa del voltant vostre, la reacció cap a un so inesperat o a una altra persona del voltant. Sabem que interactuar cara a cara amb l’infant afavoreix el desenvolupament de les primeres interaccions comunicatives. Aquestes petites interaccions ens permeten conèixer els seus interessos, compartir afecte i establir les bases de l’aprenentatge de la llengua, posant en pràctica els torns de paraula en la comunicació.
Les cançons permeten conèixer els patrons rítmics característics de la llengua materna. Als infants no els importa si som cantants professionals o si desafinem, ells gaudeixen d’aquesta activitat plaent i divertida. És fàcil. Mou-te al ritme de la cançó, obre la boca, i fes sons amb una intenció amorosa per compartir un moment relaxant d’interacció amb el teu nadó. També pots fer servir cançons més actives posant èmfasi sobre les paraules importants i afegint gestos i moviments que acompanyin el ritme de la cançó. Atura la cançó abans d’una paraula important i espera amb expectació la seva reacció. Quan cantem creem un fort vincle d’interacció amb l’infant i afavorim el desenvolupament del llenguatge.
Reforça les seves rialles i vocalitzacions en les interaccions cara a cara. Imitar les produccions vocals del infant els dóna models positius més aproximats als sons de la llengua de l’entorn. També els ajuda a adonar-se que els sons produeixen un efecte comunicatiu al seu voltant. Pots imitar diferents aspectes de les seves produccions: per exemple, fixa’t si fa sons similars a una vocal o a una consonant, imita l’entonació, i jugueu junts a imitar-vos, seguint els torns de paraula. Imita també les expressions facials i gestuals que fa el teu infant. La imitació facilita l’aprenentatge dels primers intercanvis comunicatius i del llenguatge.
Quan els adults ens dirigim als infants, fem servir de forma espontània un número més reduït de paraules, produïm patrons d’entonació exagerats que solen donar rellevància a les paraules clau i fem servir més gestos facials i manuals. És el que s’anomena “parla dirigida a infants”. També solem repetir informació sobre el mateix tema de maneres diferents. Per exemple, imaginem-nos que estàs jugant amb l’infant amb un cotxe de joguina, un cop ell s’ha interessat per aquest objecte. Pots parlar del cotxe fent servir diferents entonacions, “Oh, això és un cotxe! Mira el cotxe, que bonic que és! Que fem rodar el cotxe?!” També pots parlar de les seves característiques físiques, “brum brum…”, “piii… piii…”, “ja veig que t’agrada el cotxe verd”, “baixem la finestra del cotxe… obrim la porta del cotxe…”. Sabem que aquest tipus de parla dirigida a l’infant facilita l’aprenentatge dels sons de la llengua materna.
Els infants gaudeixen d’explorar a fer diferents sons, però en els inicis potser no queda clar si aquests sons tenen una funció comunicativa. Interpretar-los com a produccions bones és una bona estratègia que afavoreix la construcció de l’habilitat de produir sons amb intencionalitat. Els infants encadenen sons sil·làbics associats a entonacions diferents, i els adults podem interpretar-los segons la seva musicalitat, de manera que ens poden recordar una pregunta, una afirmació o fins i tot alguna cosa que li agrada. Aquest tipus d’activitats en què interpretem els sons de l’infant serveixen per atorgar intencionalitat a les seves produccions. Això farà que millori la seva habilitat per interactuar comunicativament i que aprengui a què una vocalització s’associa a un fet o un objecte del vostre voltant.
La possibilitat de comunicar-nos en diferents entorns, per exemple, en diferents espais de la casa, en contacte amb la natura o a casa d’amics, genera una riquesa de situacions comunicatives afavoridores de l’ús i la comprensió del llenguatge. És important també que l’infant tingui l’experiència de sentir les peculiaritats de la parla de diferents persones, la qual cosa el permet comparar i extreure els trets rellevants de la llengua de l’entorn. Fer una varietat d’activitats al llarg del dia també enriqueix les experiències lingüístiques del nadó. En concret, fer activitats com explicar contes o jugar amb jocs didàctics apropiats per a l’edat és especialment positiu per al desenvolupament del llenguatge.
Els primers contactes amb els contes infantils són molt positius per explorar aquests materials nous. Comenta les imatges, fes veus de personatges, ajunta cançons… A l’inici no cal passar per totes les pàgines, i si reforcem els seus interessos mantindrem activa la comunicació durant aquesta activitat. Fes torns per passar la pàgina o fer el so dels personatges. Comparteix l’alegria de trobar les imatges que li agraden al teu petit explorador amb comentaris expressius. Llegir contes i explicar històries facilita el desenvolupament del llenguatge.
Els infants neixen amb les habilitats necessàries per desenvolupar el llenguatge quan interactuen amb altres persones. D’aquesta manera son capaços de extreure els sons i les seqüències de sons de la llengua del entorn. Simplement hem de garantir que l’infant estigui en contacte amb el llenguatge del seu voltant. Parla sovint i sobre els seus interessos per potenciar aquestes interaccions i les seves habilitats de llenguatge.
Una rutina és una seqüència d’accions que es repeteix amb certa freqüència. Aquests moments són idonis per a què el nadó aprengui a anticipar les teves accions. El teu infant començarà a entendre que quan passa alguna cosa tu reacciones d’una manera concreta, i a l’inrevés: quan fas o dius alguna cosa ho vols amb un propòsit. Segurament el teu infant i tu teniu les vostre pròpies rutines, també hi ha rutines més comuns com la rutina d’aixecar-se o la del bany. Quan les has practicat amb freqüència, observa què passa quan t’atures abans d’un moment clau, segurament observaràs una resposta per part del teu infant. Per exemple, quan cantes una cançó aturat abans de la paraula clau. Segurament esperarà una resposta per part teva, la qual cosa és clau pel desenvolupament dels intercanvi comunicatius intencionals. Observa les reaccions del teu infant quan li fas preguntes demanant-li per una paraula coneguda “vols aigua?”, quan li dones una informació rellevant pel infant “mira, aquí hi ha aigua” o quan expresses una emoció plaent “oh! Que fresca, l’aigua!”.
Els adults podem generar diferents tipus de situacions comunicatives quan compartim amb l’infant el nostre interès sobre alguna cosa que ha passat, l’interès per algun objecte, etc. Per exemple, reaccionar amb sorpresa cap un fet imprevist com quan cau alguna cosa a terra o apareix una persona per la porta poden ser bones oportunitats per interaccionar amb l’infant. Podem mirar-lo als ulls i observar si quan dirigim la nostra mirada cap a alguna cosa, ells segueixen la direcció de la nostra mirada. També podem afegir el gest d’assenyalar per donar més indicis de l’interès que volem compartir. Per provocar aquesta situació, podem posar un objecte del seu interès en un lloc inesperat. També podem generar altres situacions comunicatives, com ara mostrar dues coses del seu interès (per exemple, joguines o menjar) per fomentar un intercanvi comunicatiu sobre una elecció entre dues opcions. Així, l’infant s’adonarà de l’efecte que té la seva resposta en l’adult. Una altra manera de generar una situació interesant per a l’infant és amagar-se darrere d’una tela i fer el joc d’aparèixer i desaparèixer. Cadascú de nosaltres podem experimentar amb noves formes de generar successos interessants per a l’infant si coneixem els seus interessos. Aquestes situacions d’interacció divertides per a l’infant afavoreixen el desenvolupament del llenguatge.
Mitjançant el gest d’assenyalar, el nadó atreu l’atenció cap a objectes o esdeveniments que són del seu interès. Aquest moment d’atenció conjunta és idoni per a conèixer els interessos del teu infant i afavorir l’aprenentatge. Reforça el gest d’assenyalar amb comentaris sobre l’objecte, acció o situació que li crida l’atenció. Els infants assenyalen amb diferents intencions, a vegades voldran demanar-te que els apropis l’objecte però altres cops voldran només comentar alguna cosa que els ha agradat o que ha caigut. Per endevinar quina és la seva intenció pots agafar l’objecte i esperar la seva reacció. També pots aprofitar algunes situacions comunicatives per fomentar que l’infant faci ús del gest d’assenyalar, com ara esperar a veure què fa quan cau alguna cosa al terra. Una altra manera de propiciar el gest d’assenyalar és deixar objectes del seu interès a la vista però prou llunyanes per què els agafi, com ara donar una porció petita del berenar i esperar a què en demani més, o deixar una joguina a la prestatgeria fora del seu abast. L’ús del gest d’assenyalar permet conèixer amb claredat el referent de l’ intercanvi comunicatiu, la qual cosa afavoreix el desenvolupament del llenguatge.
Gaudeix observant les reaccions del teu infant i respon emotivament. Observa on mira quan dius una paraula freqüent en les vostres converses. Omple aquests moments amb comentaris fent servir sons expressius, gestos cares emotives. Un bon moment per observar les reaccions de l’infant pot donar-se desprès de menjar, llavors solen relaxar-se i aquest espai de confort i tranquil·litat es pot enriquir amb comentaris amb un to de veu amable per l’infant. L’hora del bany també es pot esdevenir en un joc comunicatiu, observa les seves reaccions a les diferents sensacions de desvestir, tapar la cara, entrar dins de l’aigua, mentre que l’eixugues i durant el contacte d’un massatge confortable. Continua les seves reaccions amb cares emotives i sons expressius. Observar i comentar les reaccions del teu fill ajuda a desenvolupar les habilitats de fer intercanvis comunicatius intencionals, i els hi prepara com a propers usuaris del llenguatge.
Quan el nadó produeix sons semblants als de la llengua de l’entorn, una bona estratègia és continuar la comunicació encara que no et quedi clar a què es refereix en concret. Tindrem més facilitat per interpretar aquelles coses que estiguin presents. Si no queda clar quin és el referent pots imitar els sons que ha fet amb una intenció d’expectació i aturar-te per esperar altres indicis. Si tens dubtes entre un parell d’opcions pots donar-les per aclarir el missatge, per exemple, “Aquí hi ha el conte i el cotxe, què vols? El conte o el cotxe?” Un cop tens clar el que vol pots tornar a dir-ho per reforçar la comunicació mitjançant paraules, “El cotxe, oi? És això! El cotxe! Juguem amb el cotxe una estoneta”. En aquest estadi és important reforçar l’ús de formes similars a paraules responent a les seves produccions. Fins i tot podem mantenir grans converses sense entendre el que el nadó diu. Fomentar aquest tipus d’interaccions proporciona experiències comunicatives plaents i reforçadores del llenguatge infantil.
Els infants que ja poden comunicar alguna cosa sobre les coses o persones que els envolten en un moment concret, es a dir, l’aquí i l’ara, seran més capaços d’avançar per a entendre i parlar sobre esdeveniments del passat o del futur. Els següent pas serà anticipar algun esdeveniment en concret, com ara, dir que anem al parc abans de sortir per la porta. També podem parlar sobre el que ha passat abans, per exemple, quan hem vist una persona o persones rellevant per l’infant, com els avis. Parlar sobre coses que no es troben aquí i ara permet el desenvolupament de les habilitats comunicatives de l’infant i afavoreix el desenvolupament del llenguatge del infant.
