“Els bebès estan increïblement preparats per a aprendre sobre el món que els envolta i estan específicament preparats per a aprendre sobre el llenguatge”.
Gervain & Werker, 2013
Percepció del ritme de la llengua
Des dels primers dies de vida, els nadons prefereixen parar atenció a la parla dels seus cuidadors que a d’altres sons i sorolls de l’entorn. També sabem que els nadons reconeixen la veu específica de la mare des dels primers dies de vida, és a dir, els resulta familiar i la saben distingir d’altres veus similars del seu entorn.
La parla, ja sigui de la mare o d’una altra persona, té una funció molt important per a ells i els tranquil·litza quan es troben neguitosos. La parla dels cuidadors transmet informació bàsica sobre les propietats rítmiques i melòdiques de la seva llengua materna, és a dir, propietats sobre el que anomenem popularment la ‘cantarella’ d’una llengua.
El reconeixement de la llengua materna és un dels punts de partida principals del llarg procés d’adquisició del llenguatge. Per tant, els nadons necessiten tenir l’oportunitat de sentir com parlen els seus cuidadors de forma regular, especialment quan s’adrecen concretament a ells.
Els nadons aprenen a identificar i distingir la llengua materna des dels primers mesos de vida
En molt poques setmanes, cap als dos mesos de vida, es considera que els nadons ja disposen d’un coneixement bàsic de com sona la llengua materna (és a dir, el seu ritme, entonació, sons característics, etc.) i aquest primer nivell de representació els permet notar la diferència entre llengües molt allunyades. Per exemple, sabem que mentre encara no poden diferenciar el català del castellà, sí que poden distingir aquestes dues llengües del japonès o l’anglès, llengües que són molt diferents en característiques de ritme i entonació.
Per a diferenciar llengües més properes, com ara el català i el castellà, els caldrà una mica més de temps per acumular més informació sobre les característiques sonores de la llengua materna. Entre el quart i cinquè mes de vida ja podran assolir aquesta diferenciació, basada aquest cop en propietats més subtils de la llengua també lligades al ritme, l’entonació o, fins i tot, a la freqüència i distribució dels sons específics que caracteritzen la llengua materna.
Els nadons també utilitzen la informació de la cara del parlant per reconèixer la llengua materna
A més de la informació auditiva, els infants empren informació visual per a l’aprenentatge del llenguatge. A partir dels quatre mesos d’edat, sabem que fan servir la informació visual per a diferenciar llengües, fixant-se principalment en el moviment dels llavis, els canvis i grau d’obertura de la boca, la posició i el moviment de la llengua del parlant.
Així, abans dels sis mesos de vida, els infants mostren sorpresa, ja sigui rient o mirant estranyats a l’adult, si els seus cuidadors fan servir una llengua amb un ritme i una entonació molt diferents a la de la seva llengua habitual. Això ens indica que ja han après a identificar la llengua habitual del cuidador i s’estranyen quan en fa servir una altra, no nativa, amb un ritme i una entonació molt diferents.
Aquest coneixement del patró sonor de la seva llengua materna és un primer pas que els facilitarà, més endavant, l’adquisició dels sons i les seves combinacions en síl·labes i paraules. Aquest progrés tindrà lloc durant el segon semestre de vida.
