“El coneixement de la llengua que els infants adquireixen té una continuïtat amb el coneixement que aniran construint al llarg de tota la vida mentre vagin utilitzant aquesta llengua”.

Swingley, 2009

Primeres paraules

A partir dels 10 mesos de vida els infants comencen a produir sons que els adults poden reconèixer com a paraules de la llengua de l’entorn. Les primeres paraules tenen certes característiques fonètiques de les paraules adultes, i això ens permet reconèixer-les. Tanmateix, no solen ser mai del tot correctes. Normalment hi falten síl·labes, com ara quan un infant pronuncia [‘tata] quan vol dir “sabata”. O també se substitueixen sons, com per exemple quan un infant pronuncia [‘pata] quan vol dir “pasta”. Primer l’infant aprèn a imitar parts de les paraules que diu l’adult, fins que mica en mica comença a fer-les pròpies i a utilitzar-les de manera espontània.

Les primeres paraules solen aparèixer combinades amb el balboteig però es diferencien d’aquest perquè les combinacions de sons ja agafen la forma de les paraules de l’entorn, que es refereix a objectes o esdeveniments concrets.

Aquests primers mots solen ser paraules quotidianes o familiars, referides a persones, joguines o aliments. Per tant, estan vinculades a l’entorn més proper dels infants i tenen una funció referencial, és a dir, els serveixen per a informar, expressar o demanar coses. També poden tenir una funció d’interacció social, com quan diuen “hola” o “adéu”.

Abans de la producció de la parla, els infants necessiten assolir altres habilitats prèvies

Cada nen té el seu propi patró de desenvolupament a l’hora de començar a dir paraules. Poden iniciar-se des de molt aviat, al desè mes, o bé més tard, de forma que el període inicial de producció d’aquests mots primerencs sol estar entre els 10 i els 18 mesos de vida. A partir d’aquest moment inicial, els nens aniran ampliant el seu vocabulari, fins a tenir una fita d’uns 50 termes. És important remarcar que, els infants poden entendre, reconèixer i identificar moltes més paraules de les que poden produir. És a dir, el seu vocabulari receptiu sempre serà més gran que el seu vocabulari productiu.

Abans de la construcció del lèxic, els infants han adquirit la següent sèrie d’habilitats prèvies importants: entenen les intencions, s’expressen mitjançant el balboteig, assenyalen amb el dit, segueixen les mirades dels adults i són capaços de compartir un interès visual amb els adults.

A més, l’habilitat de produir paraules es desenvolupa força més tard que d’altres habilitats com la segmentació de la parla i l’associació d’una etiqueta a un referent.