“La forma en què els cuidadors parlen quan responen al balboteig del infant té conseqüències immediates en l’aprenentatge vocal”.

Goldstein & Schwade, 2008

Balboteig

Els nadons comencen a balbotejar a partir dels sis o set mesos, quan són capaços de produir una vocal i combinar-la amb una consonant, generant síl·labes, tal com fem els adults. Aquesta és una fita important en el desenvolupament de la parla, deixant enrere les produccions anteriors on predominaven les vocals llargues de diferents qualitats i la imprecisió de les primeres emissions quasi sil·làbiques del cinquè o sisè mes de vida. Ara el infant ja controla millor la fonació i l’articulació i pot produir síl·labes combinant una vocal amb una consonant nasal ([m, n]) o oclusiva ([p, t, k, b, d, g]). Poden produir síl·labes aïllades, amb una durada ben ajustada, però sovint les dupliquen per a formar elements com ara [mama], [dada] o [baba] i, fins i tot, cadenes sil·làbiques més llargues, tipus [babababa].

És per aquest motiu que solem identificar aquests primers balbotejos amb les paraules /papa/ o /mama/, però no hem d’oblidar que en aquest moment aquestes produccions encara no tenen el significat que tindran uns mesos més tard. De mica en mica, el repertori de sons i les combinacions consonant+vocal es va ampliant, però encara no s’utilitzen tots els sons de la llengua adulta. i, molt més tard, es fan servir consonants com l’enya (de paraules com ara aranya).

Les primeres síl·labes són molt semblants arreu del món

Aquest tipus de balboteig sil·làbic inicial que combina una consonant i una vocal s’anomena “balboteig canònic” i és característic del període entre els 7 i els 10 mesos. Durant aquesta primera etapa, no sol tenir cap intencionalitat comunicativa ni serveix als infants per a referir-se a fets o objectes de l’entorn, ja que encara s’està desenvolupant la capacitat d’expressar intencions. Al mateix temps, i de forma combinada amb els moviments rítmics del balboteig, els infants comencen a moure els braços de manera repetitiva. És a dir, podem dir que els infants comencen a fer dos tipus de producció rítmica coordinada i simultània: amb els braços i amb els òrgans articulatoris de la parla. Per tant, ambdós fenòmens estan connectats.

S’ha descobert que els primers balbotejos són semblants en moltes llengües del món i que només després d’uns mesos de practicar i sentir parlar al seu voltant, més o menys quan els infants tenen deu mesos d’edat, es pot observar clarament una influència dels sons de la llengua materna.

Percebre la parla dels adults és fonamental pel desenvolupament del balboteig

Encara que els primers balbotejos no reflecteixen les característiques de la llengua de l’entorn, els nadons comencen a balbotejar en l’etapa en la qual comencen a distingir els sons i les paraules de la seva llengua materna.

Aquest fet ens indica que l’aparició del balboteig està molt relacionada amb la percepció. Diversos estudis científics ens indiquen que quan els infants produeixen una síl·laba canònica, per exemple [da], també prefereixen sentir paraules que contenen aquesta mateixa síl·laba, com ara [data].

En tot cas, com a requisit previ per a començar a balbotejar, els nadons necessiten, des de les primeres setmanes de vida, sentir com els adults parlen en el seu entorn i alhora també sentir com els parlen directament. Només d’aquesta manera poden aprendre a associar els sons que senten amb els moviments articulatoris de l’aparell fonador.

D’altra banda, els infants que comencen a produir balbotejos sil·làbics més tard també comencen a parlar més tard. Això ens indica que una etapa activa de balboteig és imprescindible com a pas previ per aprendre a parlar.