“”El desenvolupament de la percepció de la parla consisteix bàsicament, a aprendre a identificar paraules, més que no pas cadenes de fonemes”.
Jusczyk, 2000
Identificació de paraules
Els adults parlem de forma fluïda, sense marcar clarament on comença i acaba cada paraula. Per tant, una de les tasques perceptives a què s’enfronten els infants en els inicis de l’adquisició del llenguatge és descobrir possibles paraules, és a dir, adonar-se’n que determinades seqüències de síl·labes sempre van seguides i formen unitats. Aquestes unitats, extretes de la parla que els infants senten al seu voltant, són les primeres formes de paraula que molt aviat podran ser associades a objectes, persones o situacions. Aquest procés, anomenat “segmentació de la parla”, s’inicia de forma gradual al voltant del sisè o setè mes. Poc a poc, en aquest segon semestre de vida, el infant anirà descobrint possibles paraules, des d’algunes molt habituals, com ara el propi nom, fins a d’altres que poden no ser tan freqüents o estar formades per una seqüència més llarga de síl·labes. Sabem que aquesta capacitat per “segmentar” la parla i extreure’n possibles paraules és bàsica per a la construcció del primer vocabulari.
Hi ha diferents factors que poden afavorir el descobriment i la identificació de possibles paraules per part dels infants. Un de molt important és la forma en què els adults es dirigeixen als infants. Per exemple, se sap que de forma espontània, els adults tendeixen a exagerar l’entonació, parlar més lentament i fer més repeticions de les paraules. Aquestes repeticions, on una mateixa paraula es pot sentir en frases breus, produïdes una darrera l’altra i amb petites variacions, afavoreixen la seva identificació (per exemple: Mira quina pilota! Veus la pilota? Ai, que se’ns escapa aquesta pilota…!). Les cançons infantils, amb lletres senzilles i repetitives, també ajuden a descobrir aquestes unitats que són les paraules, especialment aquelles situades al final de la frase. D’aquesta manera, i de forma natural, els adults contribuïm a que els infants identifiquin paraules de la llengua i comencin a construir el seu primer vocabulari receptiu i a comprendre el que diem.
Entendre les paraules, i ser capaços d’associar-les als seus referents, és un procés bàsic per a la construcció del vocabulari
Conjuntament a la segmentació de la parla, els infants han de desenvolupar una segona habilitat. Consisteix a establir una connexió entre aquestes paraules identificades i un referent de l’entorn, és a dir, un objecte, una persona o una situació. Aquesta habilitat associativa de vincular una paraula amb un referent ja s’observa a partir dels sis mesos, encara que inicialment de forma rudimentària i restringida a un nombre reduït d’elements. Estudis recents han mostrat, per exemple, que infants de 6-9 mesos ja comprenen alguns noms concrets d’aliments o parts del cos, així com els termes “papa” o “mama”, però no hi ha evidència que comprenguin paraules corresponents a adjectius o verbs, per a designar qualitats dels objectes o accions. Caldrà esperar encara uns mesos per a poder observar una comprensió més extensa de diferents tipus de paraules.
Tanmateix, mica en mica els infants van aprenent i conformant un primer lèxic receptiu, és a dir, un conjunt de paraules i conceptes que saben relacionar, encara que no siguin capaços de produir-los. Tant la segmentació de la parla com aquest mecanisme bàsic d’associació paraula-objecte constitueixen dos processos claus per a la construcció del vocabulari.