“Les primeres habilitats lingüístiques dels nens es construeixen sobre la base que proporciona la comunicació prelingüística”.
Tomasello, Carpenter & Liszkowski, 2007
Primeres interaccions comunicatives
Anomenem primeres interaccions a les primeres formes de comunicació que s’estableixen entre adults i nadons. L’adult, des d’un inici, es relaciona amb el nadó establint un “diàleg” en el qual aspectes com la mirada, el gest, el somriure o les vocalitzacions s’empren com a senyals comunicatives, i de forma immediata, es responen amb una altra senyal comunicativa apropiada a la situació.
Aquestes respostes contingents dels adults respecte dels senyals comunicatius dels infants afavoreixen l’augment dels somriures, les vocalitzacions i les mirades d’aquests.
Al voltant dels dos mesos apareixen els primers somriures
Els éssers humans neixen amb habilitats perceptives, motores, cognitives i socials que ens predisposen per a la comunicació. Per exemple, com a nadons preferim la veu humana davant d’altres sorolls de l’ambient, mostrem preferència pels rostres humans i tenim una capacitat innata per a la imitació social.
Tanmateix, durant els dos primers mesos de vida, els nadons es mostren poc actius envers les interaccions socials. Les seves formes de comunicació són molt rudimentàries i s’expresen mitjançant plors, gemecs, sons vegetatius i alguns gestos facials, motivats per la cerca de confort o l’alleugeriment de la sensació de gana. Encara que mostrin cert interès pels estímuls socials necessiten temps per desenvolupar les seves habilitats comunicatives. Al voltant de la sisena i vuitena setmana de vida apareixen els primers somriures i, amb ells, la capacitat d’intercanviar emocions i interactuar durant més temps cara a cara amb els adults.
Les interaccions amb els adults serveixen per aprendre a compartir emocions i estructurar el comportament comunicatiu
Els primers intercanvis afectius entre adults i infants solen donar-se cara a cara i serveixen per organitzar el comportament comunicatiu de l’infant en forma de diàleg. Entre el tercer i el sisè mes de vida, de manera gradual, els infants van augmentant la seva expressivitat i estructurant el seu comportament, tot respectant “els torns de paraula” proposats pels adults. La consolidació d’aquesta pràctica farà que la participació dels infants en els intercanvis comunicatius sigui cada cop més activa: ho faran ampliant els moviments que fan amb les mans (per exemple, com quan volen tocar i agafar a l’adult que interactua amb ells), millorant la coordinació de la seva mirada amb la de l’adult, realitzant més vocalitzacions i gesticulacions, i mostrant un somriure clarament indicatiu de plaer i benestar.
En resum, aquestes primeres interaccions els serveixen per aprendre a compartir afecte i emocions amb els altres. D’aquesta manera, comencen a construir relacions comunicatives complexes amb el seu entorn i a desenvolupar una habilitat necessària i essencial pel desenvolupament del llenguatge, anomenada atenció conjunta.
