“Els nounats prefereixen la veu de la mare a altres veus i capten el contingut emocional dels missatges que es transmet mitjançant el contorn melòdic de la parla materna”.
Mampe, Friederici, Christophe & Wermke, 2009
Percepció dels sons de la llengua
Des del naixement, els infants, en la mesura que senten parlar al voltant seu, adquireixen gradualment un coneixement més precís sobre com “sona” la llengua del seu entorn, la llengua materna.
Amb l’experiència que van acumulant dia a dia, a partir del sisè mes es produeixen uns canvis en la manera com perceben els sons de la llengua.
L’infant cada cop percep millor les diferències entre els sons de la parla i descobreix quines combinacions o seqüències de sons són les més freqüents.
Per la seva naturalesa, aquests canvis perceptius són difícils de comprovar a casa, però s’han pogut estudiar molt bé en condicions controlades com les dels laboratoris de recerca.
A partir dels sis mesos els infants comencen a “especialitzar-se” o a “sintonitzar” millor amb els sons de la seva llengua materna
En néixer, els nadons perceben i es fixen fonamentalment en el ritme i la melodia de la llengua. També poden percebre moltes diferències entre sons, siguin vocàlics o consonàntics, tot i que no siguin sons freqüents a la llengua que senten al voltant seu. Però gradualment van aprenent quins són els sons i seqüències de sons més freqüents i característics de la seva llengua.
Aquest coneixement, que van adquirint gràcies a la parla que senten i a les “converses” que tenen amb els cuidadors, és el que s’ha anomenat reorganització o sintonització perceptiva. L’infant cada cop diferencia millor els sons de la seva llengua, però al mateix temps perd la capacitat que tenia per diferenciar sons que no pertanyen a la seva llengua.
El contrast /r/-/l/ n’és un bon exemple. Inicialment, tots els infants poden diferenciar aquest contrast sonor en acabar el primer any de vida, només mantenen aquesta capacitat els infants que estan exposats a llengües on aquest contrasts existeix i es fa servir per diferenciar paraules, com ara en català o castellà. Els infants exposats, per exemple, a llengües com el japonès, on el contrast entre /r/-/l/ no existeix, perden poc a poc aquesta capacitat.
La reorganització perceptiva és un fenomen gradual que permet descobrir i aprendre les primeres paraules
Aquests canvis en la percepció dels sons es produeixen de forma gradual. Sembla que primer tenen lloc els canvis que afecten els sons vocàlics (a partir dels 6 mesos), i una mica més endavant els que afecten els sons consonàntics (a partir dels 10-12 mesos). Es fàcil entendre perquè els canvis perceptius afecten primer les vocals que les consonants: dins la parla fluida, les vocals solen tenir més durada i són més audibles i estables que les consonants, de naturalesa breu i canviant.
Però els infants no només descobreixen els sons de la seva llengua. També aprenen quines seqüències de sons són possibles i freqüents en la parla dels adults. Hi ha estudis que demostren que cap als 9 mesos l’infant mostra una preferència per paraules formades per combinacions de sons que són possibles en la seva llengua, com per exemple “finta” en català o castellà, en front de combinacions molt poc freqüents o impossibles, con ara “fniat”.
Aquest fet mostra que l’exposició regular i continuada a la parla de l’entorn permet extreure un coneixement cada cop més ric sobre les propietats sonores de la llengua. Aquest coneixement serà bàsic per a l’aprenentatge del llenguatge, ja que ajuda els infants a descobrir i aprendre les primeres paraules).
La capacitat per a diferenciar els sons contrastius de la llengua materna és un bon inici per a l’aprenentatge de la llengua
Els canvis perceptius, que passen durant la segona meitat del primer any de vida, són un bon indicador del progrés que fan els infants en l’aprenentatge de la llengua. Són fruit d’haver estat exposats a la llengua materna i estan molt lligats al descobriment i adquisició de les primeres paraules posteriors. Podem dir que els infants es tornen “experts” en la seva llengua materna.
Tanmateix, aquesta “reorganització perceptiva” també té les seves contrapartides. Quan estudiem una segona llengua de grans, l’especialització perceptiva que hem desenvolupat de petits es tradueix en una dificultat en percebre diferències entre els sons contrastius nous d’aquesta nova llengua que volem aprendre. Els adults japonesos, per exemple, tenen dificultats per diferenciar i produir acuradament el contrast /r/-/l/perquè el japonès no té aquest contrast. Així, els adults que aprenen una segona llengua de grans es diu que parlen aquesta llengua amb “accent” de la seva primera llengua, i difícilment assoleixen els nivells de parla d’un nadiu.
