“La pràctica del balboteig proporciona a l’infant els recursos essencials per a la identificació i la formació de les primeres paraules”.
Vihman, DePaolis & Keren-Portnoy, 2009
Balboteig comunicatiu
El balboteig comunicatiu es produeix quan els infants s’expressen amb intencionalitat, és a dir, quan intenten transmetre informació sobre alguna cosa o acció concretes. La seva forma sonora és netament sil·làbica. Pot ser semblant a la del balboteig inicial, en el sentit de combinar una consonant i una vocal ([ba], [ga], o també pot ser més variat i combinar diverses consonants en seqüències com [bagaga] o [cota] o [tapitapi].
En tot cas, els balbotejos més variats conviuen amb els més simples (aquells que només fan servir una única consonant).
Ens podem preguntar com podem esbrinar si un nadó s’està comunicant intencionalment o si simplement està produint vocalitzacions “no comunicatives o exploratòries”. Per determinar aquest punt, el context és important: el balboteig comunicatiu típicament es produeix en un context en què hi ha atenció conjunta. En aquestes situacions, els nens també dirigeixen la mirada cap a l’adult i l’objecte i poden fer servir gestos d’assenyalar.
D’altra banda, els balbotejos comunicatius més variats ja comencen a reflectir les característiques fonològiques i prosòdiques específiques de la llengua materna que els nadons estan adquirint.
Els infants fan servir gestos i relacionen balbotejos i objectes quan comencen a comunicar-se amb intencionalitat
Entre els nou i els deu mesos de vida, els infants ja comencen a balbotejar intencionadament. Això es produeix, quan aprenen que les accions que duen a terme els adults mostren alguna intencionalitat comunicativa (demanar alguna cosa, explicar alguna cosa). Aquest balboteig comunicatiu sorgeix de forma natural si en els mesos anteriors hi ha hagut balboteig canònic.
Entre els nou i els deu mesos també apareixen d’altres capacitats fonamentals pel desenvolupament lingüístic i cognitiu. Una d’elles és la comunicació amb gestos, que s’observa generalment a partir dels deu o onze mesos de vida, quan els infants comencen a assenyalar diferents referents (objectes o esdeveniments) en el seu entorn.
L’altra capacitat que sorgeix durant aquests mesos és la de relacionar les produccions orals (primeres formes de paraula o simples vocalitzacions) amb objectes o esdeveniments. Els infants comencen a entendre que una vocalització o un gest es refereixen a alguna cosa que hi ha en el context comunicatiu.
El balboteig comunicatiu ja reflecteix característiques de la llengua materna
Els balbotejos comunicatius, generalment seqüències de síl·labes no reduplicades combinant diferents vocals i consonants, ja inclouen síl·labes accentuades i patrons d’entonació pertanyents a la llengua materna. Per exemple, s’ha vist que als onze mesos ja es pot distingir si les vocalitzacions dels infants reflecteixen una petició o bé comenten sobre alguna cosa.
Pel que fa a l’accentuació, s’ha vist que els infants de dotze mesos poden produir la diferència entre síl·laba tònica (accentuada) i síl·laba àtona (no accentuada). És a dir, que produeixen síl·labes amb més freqüència fonamental, més intensitat i més durada en les síl·labes tòniques que en les àtones, que és justament el que fem els adults.
A partir del balboteig comunicatiu sorgeixen les primeres paraules
El balboteig comunicatiu, ric en combinacions de sons, és el pas previ a la producció de les primeres paraules. De fet, si s’escolten detingudament les cadenes de balboteig que els infants produeixen quan s’acosten a l’edat de dotze mesos, és habitual començar a identificar la forma d’alguna paraula.
Aquestes primeres paraules es diferencien dels balbotejos en el fet que s’assemblen fonèticament i prosòdicament a les paraules de la llengua adulta i, per tant, els adults de l’entorn les reconeixen com a tals. A més, aquestes paraules es fan servir repetidament en un mateix context. En canvi, durant l’etapa del balboteig comunicatiu els infants no han après que poden fer servir una mateixa etiqueta per a referir-se a una mateixa acció o objecte, encara que sàpiguen que els sons i els gestos els serveixen per a comunicar-se intencionalment.
